Anteriorment:
L'Europa i la Guerra Civil (I): El Comitè Directiu d'Incautació
L'Europa i la Guerra Civil (II): El retorn entre els millors
A l’anterior capítol deixàvem l’Europa a principis de juny de 1937, després d’aconseguir l’ascens a la màxima categoria del Campionat de Catalunya... o això es creia. Amb el conflicte bèl·lic en marxa, el tradicional calendari futbolístic d’acabar les competicions al mes de juny no es respectaria i, per tant, la Lliga Comarcal (disputada al mateix temps que la promoció d’ascens) continuava el seu curs. Així doncs, van anar jugant-se jornades durant tot el mes de juny, juliol i agost, però arribada la jornada 20 del campionat (el dia 15 d’agost) la Federació Catalana, de manera arbitrària, suspenia la Lliga Comarcal i anunciava que la promoció d’ascens on havien ascendit Júpiter i Europa, també quedava anul·lada i, el pitjor de tot, s’hauria de tornar a jugar!.
En una reunió a la seu de la FCF s’acordava que la promoció a jugar entre Júpiter, Martinenc, Vic i Europa es disputaria en format de lligueta i a una sola volta, en camps de joc neutrals i ascendirien els dos primers. El Vic va demanar poder fer alguna incorporació, donat que tenia molts jugadors desplaçats al front de guerra, però l’oposició dels grisgranes i dels escapulats desestimaria aquesta mesura, fet que provocaria que els d’Osona es retiressin de la competició. Per tant, el dia 22 d’agost, es a dir una setmana després d’anul·lar la Lliga Comarcal, es disputava al camp del Badalona el primer partit de la promoció ‘definitiva’ per l’ascens, entre el Júpiter i l’Europa. En un mal partit dels nostres es va perdre per un clar 3-0; les coses no començaven gens bé. A la segona jornada, òbviament tocava jugar contra el Martinenc, aquesta vegada a Sarrià. El partit va començar de manera tranquil·la i molt disputada pels dos equips, l’Europa s’avançava mitjançant Gonzalvo I, però les coses es van anar complicant quan Cifré i Muntaner es lesionaven, fet que obligava a fer canvis de posicions dels jugadors en el terreny de joc (no existien les substitucions).
Els del Guinardó aconseguirien marcar l’empat i, malgrat que tothom havia vist el gol com legal, l’àrbitre Laplana assenyalava fora de joc i el gol no pujaria al marcador. Aquest fet encendria de mala manera els ànims dels jugadors del Martinenc, que van iniciar una picabaralla amb els nostres jugadors i on el col.legiat es va veure incapaç d’aturar l’espiral de violència que ja hi havia entre els futbolistes i va cridar a les forces de l’ordre a intervenir per posar pau. S’acabava la primera part i les picabaralles continuaven aquesta vegada als vestidors. Pocs minuts després de la represa, el Martinenc empatava, però les males noticies es van anar acumulant i Muntaner no podia continuar i es retiraria, per tant els graciencs es quedaven amb 10 homes. Els vermells van pressionar de valent, però la defensa europeista aguantava sense problemes i quan faltaven 10 minuts per finalitzar el partit, un contraatac conduit per Messeguer el culminava Font i feia pujar el 2-1 definitiu. El malestar a les files del Martinenc era molt gran, tant que al finalitzar el partit van presentar una queixa al Comité de Competició per l’actuació arbitral. Així les coses, el darrer partit Júpiter-Martinenc resultaria decisiu per l’ascens, una derrota o empat dels del Guinardó significaria l’ascens de l’Europa; però això no va succeir ja que els vermells van aconseguir una victòria per 1-0. Per tant, els tres equips quedaven empatats a 2 punts i s’havia de disputar un altre fase d’ascens....
Seguint el mateix format que aquesta darrera fase de promoció, el 19 de setembre estava previst jugar a Sarrià, el primer partit de promoció Júpiter-Martinenc, però aquests darrers no es presentarien al·legant que el Comité encara no havia pres cap decisió sobre la queixa del partit contra els escapulats. Aquesta no compareixença faria que el Martinenc fos automàticament eliminat i que Europa i Júpiter pugessin , aquesta vegada sí, a la màxima categoria del futbol català. Això passava un 23 de setembre i el 2 d’octubre s’iniciava el nou campionat, una bogeria que només s’entén en el clima bèl·lic en que es trobava Catalunya. Com a mostra de tot aquest desgavell, donarem un seguit de dades i detalls per fer una idea general de tot plegat. La temporada 1936-37 va iniciar-se (pel que fa a partits oficials) el 4 d’octubre de 1936 i, com hem vist, concloïa a finals de setembre de 1937. Un any sencer!!! Tot i ascendir i estr ja de ple en la temporada 1937-38, les competicions s’enllaçaven unes amb les altres sense aturador.
Es pot arribar a afirmar que aquest ‘no-parar’ estava fet de manera intencionada per tal que el poble tingués alguna distracció enmig de la guerra. L’Europa va jugar 34 partits oficials (comptant els anul·lats, però que en el moment eren oficials) una barbaritat quan la mitja en aquells anys de la història del futbol era d’uns 14 o 15. De la primera alineació a la darrera només hi havia 4 jugadors que seguien, la resta havien sigut majoritàriament cridats al front. El Club, al llarg d’aquesta temporada, va arribar a tenir mobilitzats al front de guerra, en algun moment, els següents jugadors : Montserrat, Izquierdo, Hernández, Barbará, Famadas, Gómez, Cifré, Muntané, Gimeno, Serracant, Nieto, Blay, Palomeras, Ballester I, Solé, Ubeda, Gasulla i Galay. De totes maneres i malgrat les nombroses dificultats de tot tipus, aquells irreductibles europeistes que el 1931 havien començat a aixecar el club gairebé del no-res, aconseguien un dels objectius marcats pels dirigirents, que era tornar l’Europa a la màxima categoria del futbol català. No obstant, nous problemes estaven a punt d’iniciar-se dins el serial d’aquells anys.