Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

CasaVicens

Retrospectiva de la Copa Catalunya

Així es va aixecar la tercera! Així es va aixecar la tercera! Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

L’idil·li de la Copa Catalunya amb l’Europa ve de lluny, concretament des de fa 20 anys, quan es van aconseguir dos títols consecutius.

Aquests èxits van ser en les edicions de 1997 i 1998 i que van acabar de refermar-se amb la recent Copa del 2015. No obstant, des de la temporada 1989-90, que va significar la primera edició oficial del torneig (i encara sota la denominació de Copa Generalitat) els escapulats han viscut nombrosos partits i fets que cal explicar més enllà dels tres campionats aconseguits.

Així, a finals d’octubre de 1989 es disputava la primera eliminatòria i el sorteig ens havia enparellat amb la Montañesa; era el primer enfrontament oficial de les dues entitats. En el partit a Nou Barris els nostres van aconseguir (vist la malastrugança històrica que hi ha per guanyar allà) un històric 1-5. Malgrat que a la tornada es va perdre per 2-3 es va seguir endavant a la competició. En aquella edició es va eliminar també a doble partit a Sants, Júpiter i Rubí per caure a quarts de final contra la Gramanet. En aquell Europa hi jugaven homes com Paco, Carmona, Salinas, Capella, Ureña, Capi, Soriano o Castillo, que van ser la columna vertebral de l’equip que havia aconseguit l’ascens a Tercera Divisió.

Menys recorregut van tenir els escapulats en l’edició de l’any següent, ja que es va caure en la primera ronda contra un Sant Cugat on hi jugava l’ex-escapulat Carmona i un joveníssim Gandoy. A la Copa Catalunya 1991-92 es va quedar eliminat a mans del Badalona en segona ronda, de la mateixa manera que a la de 1992-93, on el Levante Las Planas a partit únic ens va eliminar a la mateixa ronda. La temporada 1993-94 l’Europa no participaria, ja que no va poder quadrar el calendari per disputar el torneig, que a partir d’aquell any passava ja a ser denominat Copa Catalunya. La temporada següent es patia una dura eliminació contra el Barceloneta a la primera ronda i a partit únic; i es que no es podia perdre amb una plantilla que estava dissenyada per jugar a Segona B.

L’edició del 1995-96 l’Europa també va renunciar a jugar per coincidir amb la inauguració del Nou Sardenya. Així es va arribar a la històrica edició de la temporada 1996-97, on primer s’eliminava al Levante Las Planas per 3-1. A quarts de final la FCF va idear un innovadora eliminatòria en format triangular, que consistia en dos mini-partits de 45 minuts contra el Badaloní (0-0) i el Manlleu (victòria per 2-0) que donava accés a les semifinals. A ‘semis’ i amb el mateix format de triangular l’Europa va eliminar l’Espanyol (amb Tamudo, Herrera, i Capdevila entre altres del primer equip periquito) i el Sabadell. A la final esperava el Barça. Des de l’històric partit de desempat pel Campionat de Catalunya de 1923 no s’havia tornat a jugar en una final contra els barcelonistes i a l’igual que 74 anys enrere, els escapulats van derrotar els blaugranes, en un excel·lent encontre, per un clar 3-1 a l’estadi de L`Hospitalet. ‘Sir’ Bobby Robson, tècnic blaugrana aquella temporada, va aplaudir a peu de camp els jugadors escapulats al finalitzar el partit.

Al mes d’agost d’aquell any s’iniciava la edició 1997-98; l’Europa va eliminar en primera ronda al Bordeta i al Sant Cugat en un d’aquells triangulars que ja hem comentat. D’igual manera els escapulats es van desfer de la Gramenet i del Sant Andreu. A quarts de final un indiscutible 3-0 eliminava el Palamós i a semifinals tornava a esperar l’Espanyol, aquest cop a partit únic de 90 minuts. L’equip, però, anava com un llamp i els blanc-i-blaus van perdre per 2-0 al Nou Sardenya en una nit passada per aigua. Com l’any anterior, el Barça esperava a la final, aquest cop a terreny propi, el Miniestadi... Els barcelonistes, escaldats per la derrota de l’edició passada, van presentar un onze amb 9 jugadors del primer equip, deixant ben clar que aquesta vegada no deixarien lloc a la sorpresa. L’Europa,com si estigués imbuït per l’esperit de les gestes dels anys 20, no es va deixar acoquinar i en un magnífic partit es va endur la segona Copa Catalunya consecutiva després de guanyar el Barça als penals (1-1 al final dels 90 minuts amb l’històric gol de Fernando). Guanyar-la un cop podia ser casualitat, però dues vegades i contra el totpoderós FC Barcelona era una heroïcitat que encara ningú ha igualat.

De totes maneres i en una falta de respecte i tacte de la FCF, 18 dies després d’aconseguir aquesta gran fita, l’Europa disputava, i des de la primera eliminatòria, la següent edició de la Copa Catalunya. De res valia haver estat campió i dues vegades seguides. Així doncs ,en aquella primera ronda Badalona i Badaloní van ser eliminats, però a la següent el Figueres barrava el pas i l’equip quedava fora. Amb el canvi de segle l’Europa va enllaçar tot un seguit d’edicions on es va quedar eliminat a la primera eliminatòria o no es passava de vuitens de final. A mode d’anècdota cal destacar els 4 gols aconseguits per Àlex Delmàs en l’enfrontament contra el Blanes en l’edició 2006-07. Ja amb Pedro Dólera a la banqueta s’arribava a vuitens de final en la copa 2010-11, on l’Europa s’enfrontà per primera vegada i en competició oficial a l’Equipo Ja i l’Olímpic Can Fatjó. L’any següent i després d’una golejada per 2-5 al Martinenc, els nostres quedaven eliminats pel Sant Andreu.

Les dues properes edicions van ser decebedores al fer-nos fora el Vilassar de Dalt i el Castelldefels al primer partit de la competició. Així s’arribava a l’edició 2014-15, on ja en la primera eliminatòria l’Espanyol B quedava eliminat per un ajustat 1-0 (cal dir que en aquestes edicions els equips B de Barça i Espanyol ja participaven per que els primers equips d’aquests dos clubs disputaven la Supercopa). Tot seguit Castelldefels i Ascó eren eliminats als penals. El camí es posava més difícil quan a quarts de final el Barça B ( de Segona A) era el rival, però un gran partit dels escapulats va deixar un 3-0 al marcador i el bitllet cap a la semifinal on esperaria un altre Segona A; el Centre d’Esports Sabadell. En un altre recital escapulat es repetia el resultat anterior (3-0) i després de 17 anys es tornava a una final de la Copa Catalunya. Aquest cop el rival seria el Girona, que en aquella temporada estava ben capficat en aconseguir l’ascens a Primera Divisió.

Finalment el 25 de març de 2015 en un Nou Sardenya ple a vessar com en les grans ocasions, Alberto i Poves avançaven els graciens i amb el 2-1 final s’aconseguia el títol per situar-se en el tercer lloc del palmarés. Copa Catalunya i Europa son dos noms que sempre aniran lligats.

 

No trobes l'article que busques?
Si busques un anterior a Juny del 2014, probablement sigui a la Hemeroteca

acidH TEB FederacioAcell