De fet, permeteu-me que ho dubti, però ja que ens toca fer el viatge i visitar el vigent campió potser aquesta festa s'acaba tornant escapulada.

Per una copa

Possiblement en prendreu per boig per parlar de festes quan a la jornada 10 som a mitja taula i a dos partits dels equips de promoció. I ves que no tingueu raó, sobretot si tenim en compte que anem a Ascó, però els esperits joves i folls tenim confiança en aquest col·lectiu, que ja fa quatre jornades que no arrenca una victòria. Al cap i a la fi, si ens carreguem els asconencs els empatarem a punts i encara serem a 27 partits pel final de lliga. I sinó, passi el que passi, encara hi haurà 81 punts en joc. Però no he vingut a animar ningú, que això hem d'aprendre a fer-ho solets. El que interessa és el nostre proper rival, que ja sap què és sorprendre'ns.

L'Ascó ha mantingut aquesta temporada la mateixa fisonomia que es va alçar l'any passat amb el campionat de Tercera. El mateix equip que passada la jornada 10, en una lliga en què tothom puntuava molt més, només duia un punt més que enguany. Una bona mostra que la lliga no és com comença, sinó com s'acaba. Miguel Rubio segueix al capdavant d'un equip especialment fort a les línies ofensives, per noms. Tot i això, aquesta força encara ha de despertar aquesta campanya en què els asconencs han anotat només 13 gols fins ara. Si aconseguim que el seu registre golejador es mantingui en el mateix número, ja podrem dir que la visita ha estat relativament profitosa.

De tota manera, per trobar la festa una nit de dimecres (bastant lluny de la Vila i de Barcelona, recordem-ho) caldrà superar un conjunt que, n'estic convençut, acabarà sent un rival directe a final d'any. D'aquells amb els quals val més tenir un balanç positiu per no prendre mal i estalviar-te la tornada del play-off fora de casa. Seguirem pensant en play-off, per confiança absoluta en aquest Europa. Seguirem pensant en play-off perquè dimecres farem unes copes per celebrar alguna cosa.