"Gràcies"

L’element protagonista d’aquesta conversa eren aquell tipus de persones que sempre ho veuen tot malament. És a dir, que facis el que facis t’estaràs equivocant (perquè no coneixes la seva veritat absoluta, bàsicament). El que més em va agradar va ser l’exemple que un amic va disparar. Un senyor de vuitanta-vuit anys, mig coix i amb el bastó oblidat a la farmàcia és a punt de creuar el carrer: què fas? Si t’ofereixes per ajudar-lo, probablement t’increpi per tractar-lo d’inútil; i si no dius res, et dirà de tot “per no pensar en un pobre ancià”.

Tot i que això d’ajudar els vells a creuar el carrer és més una idea de boy-scout nord-americà, em vaig intentar imaginar la situació amb alguna persona d’aquest estil. Però el meu cap, que va per on vol, em va fer pensar en el cas contrari. En el de la bona gent, agraïda, humana i propera. En la iaia que accepta agraïda que li pugis les garrafes d’aigua al novè pis sense ascensor (amb entresòl) i et dóna dos caramels d’eucaliptus “perquè van molt bé per la gola”. A l’Europa tenim més iaies de caramels que no pas avis sense bastó. I bona mostra d’això és la carta de la plantilla que vam poder llegir dimecres passat i que ja s’ha convertit en l’entrada més visitada de la història del web. Persones properes al soci i aficionat, agraïdes i disposades a fer el que calgui per la gent del club. No sé si acabarem la temporada segons o sisens, si tornarem a viatjar a Jerez o passarem el juny a Gràcia, però sigui com sigui, i pel curs que ha agafat aquesta temporada, podem estar contents i sentir-nos orgullosos dels nostres jugadors i tècnics.

Diumenge ens visita l’Ascó, tornem –per fi- a jugar a casa, i ho fem al migdia, com ens agrada. Els de la Ribera d’Ebre encara són els vigents campions i, tot i que no revalidaran el títol perquè enguany s’han de preocupar més de la permanència que del play-off, no han deixat de ser un equip dur de pelar. De fet, l’Ascó és el mateix equip que la temporada passada ens va pintar la cara remuntant-nos un 1-0 que semblava encaminat cap a la victòria local. Aquest cap de setmana tornem a la plantilla el que ens ha donat i agraïm-los el gest que han tingut, amb un Nou Sardenya ple i sorollós que empenti els jugadors cap a una nova victòria que ens permeti seguir pensant en ocupar un dels quatre primers llocs. I, de passada, que ens allargui fins a catorze les setmanes sense perdre. A l’Europa som bona gent, però ho volem tot. Absolutament tot.