LLIGA · Jornada 10 · EUROPA - CERDANYOLA · 25 d'octubre · 12 hores · Estadi Nou Sardenya |
Venien els cosins, els oncles, les tietes i un munt de gent amb qui no compartia gaire interessos. El més interessant era esperar que duguessin un pastisset de nata i xocolata comprat a la Servé.
Família llunyana
Aquest diumenge tenim dinar familiar. O més aviat, un vermut. Per sort, amb aquests familiars sí que compartim alguna cosa: el futbol, encara que els nostres estils siguin diferents i puguin generar debat a taula. Tot i les petites diferències que hem tingut amb el Cerdanyola des de la seva arribada a Tercera, aquesta vegada podem dir que s’han europeïtzat una mica. No per res, sinó perquè aquest curs compten amb alguns dels homes que han vestit l’escapulari els darrers cinc cursos.
Èric Blasco, Diego Fernández, Albert Cuadras, Javi Sánchez, Dani Valderas i Víctor Duran són avui a les ordres de Toni Carrillo. Un entrenador que ha pogut comptar amb noms que han destacat les darreres temporades per aspirar a ser més amunt de mitja taula. Tot i això, l’equip vallesà encara no ha començat a carburar com s’espera de la seva plantilla. Com amb la família per Nadal, la visita del Cerdanyola em genera cert respecte, independentment dels punts que hagin sumat fins ara. Saben massa coses, nostres i de casa nostra, i segur que arriben decidits a incomodar-nos tant com puguin.
Al cap i a la fi, el seu objectiu és tornar cap a casa amb un somriure d’orella a orella (i tres punts), i per aconseguir-ho no hi ha mai res millor que això. A més, enguany s’estan especialitzant en donar la campanada a domicili. Per sort, aquesta setmana la plantilla ha pogut gaudir d’un entrenament especial amb els castellers de la Vila. Venen coneguts i ens mudarem per jugar el partit: vestits de diumenge i amb les sabates netes, però amb l’energia descomunal que dóna força per alçar-se fins al cel. .