"Ben Plantats"

De tot això, l’única cosa que s’acosta al plaer (o a la diversió) és el paper del caramel, però per dur-lo a un altre extrem: estirar-lo per provocar un xiulet tot bufant-lo. Una tortura infernal per la persona que sigui al costat de qui ho fa. Si no sabeu de què us parlo, proveu-ho ara que teniu tants dolços a casa (i els nens podeu despertar els vostres pares així el proper cap de setmana amb futbol a Gràcia per demanar-los que us duguin al Nou Sardenya). Però no només per molestar el veí existeixen els caramels.

Com segurament vau comprovar ahir, també serveixen per apedregar qualsevol vianant i per tornar boges les àvies, que guarden totes les seves forces per omplir-se les butxaques amb els de sabor a eucaliptus. Un altre tipus de caramel és el que persegueix l’Europa aquesta temporada i que, de moment, ni amb 12 setmanes sense perdre hem arribat a tocar, senyal de com n’és de dura la competició aquest curs. La promoció d’ascens a Segona B és un dolç, la cirera del pastís per a un equip que setmana rere setmana ens delecta amb exhibicions de domini i control de la pilota.

Després d’una última jornada de nervis i tensió, l’equip es torna a desplaçar. Aquest cop a Cerdanyola del Vallès, a jugar contra un rival a qui no li hem acabat de prendre encara la mida. En aquesta ocasió, el camp es diferent: Fontetes ha pres relleu a La Bòbila-Pinetons i exjugadors de l’Europa s’han incorporat a les files d’un equip que arriba al partit amb velocitat de creuer. Els de Toni Carrillo són un dels millors equips de la segona volta (amb un partit més, han sumat tants punts com l’Europa) i tenen la permanència pràcticament garantida. Amb el nostre caramel a quatre punts de distància, haurem d’amargar la festa vallesana per acabar la setmana com si encara fos Sant Medir: amb un regust ben dolç a la boca.