LLIGA · Jornada 32 · EUROPA-FIGUERES · 3 d'abril · 12 hores · Estadi Nou Sardenya |
"Alls i cebes"
Pràcticament cada dia em barallo amb les cebes. Són un complement primordial per a la majoria dels plats, en qualsevol de les seves formes possibles, i el que més m’empipa no és “plorar” sinó trobar-me que la ceba té una altra capa de pell per dins. Imagino que parlar de cebes quan el proper rival que ens visita és el Figueres és de tot excepte original, però fa setmanes que em feia aquest article a sobre. Tot va sorgir arran d’una d’aquestes cebes amb sorpresa. Aparentment semblava una ceba blanca comuna, de les normals, però després de treure la primera capa vaig descobrir que per dins era d’un color més aviat lilós. Com les bones, com les de... Figueres. Això em va dur a pensar en l’equip de l’Alt Empordà i la seva temporada.
L’equip de Vílchez aspirava a tot. Volien lluitar cara a cara amb els equips de la part més alta per repetir play-off i, aquest cop, arribar més enllà de la primera ronda. La realitat, però, ha estat una altra per a la Unió. Un curs irregular en què no han acabat de trobar el camí per accelerar i plantar-se a la part alta. S’han convertit en una ceba blanca comuna. Tot i això, la qualitat res té a veure amb els resultats, i quan han pogut, s’han tret la primera capa per mostrar el que realment són. Un equip capaç de buscar les pessigolles (i guanyar) al rival més difícil. La jornada passada el Figueres es va carregar el Prat. Quelcom que fins ara només havia aconseguit un equip. A més, els empordanesos voldran acabar el campionat amb la millor cara possible abans d’encarar un nou projecte el curs vinent.
Avisats estem que no tot és el que la classificació fa semblar, i que encara que la ceba sembli que no ens ha de fer plorar, ens pot colar una capa de pell amagada i enviar-ho tot en orris. Contra això, no ens queda més que ser l’all del Figueres. Tenir més força, cos (i sabor) per evitar que ens puguin fer mal. Que dinàmiques com aquesta que hem cultivat en 16 jornades només són bones si al final tenim alguna cosa per celebrar, i guanyar el Figueres seria una passa més (i molt important) per destapar el cava.