"Trenta-vuit"

Quan va començar el curs al mes d’agost feia calor. Normal, a l’agost. Però al setembre encara en feia, i a l’octubre, i al novembre... i durant el Nadal. No ho sé. Heu tingut fred? Cap al febrer un parell de dies,potser. No gaire més. Aquest acalorament general ha estat una mica com la temporada que acaba aquest cap de setmana. Una necessitat absoluta de piles i energia per remar, suar i lluitar per ser a dalt. Al final, per fi ho vam aconseguir.

En canvi, qui ens visita aquesta setmana, el Granollers, ha tingut un curs inversament proporcional al nostre. Amb una primera volta notable, en què van sovintejar la zona alta i, fins i tot, la zona de play-off, però amb un segon tram de temporada que els ha deixat en una situació crítica a les portes del final. Els vallesans necessiten guanyar per evitar la zona de descens no compensat. Tot i això, nosaltres també necessitem puntuar per certificar el tercer lloc. El quart any de play-off, seria també el quart en què hi arribem tercers... i ja se sap, que a la quarta va la vençuda (si a la tercera no va poder ser, a la quarta ho serà segur).

A més, sabeu per què sóc optimista? Perquè som un club de pupes. Si alguna cosa ens pot anar malament, probablement així sigui. Ens ha passat tota la vida. I si passats tants anys a Tercera hem d’aconseguir un ascens, probablement serà després de no guanyar la Lliga. Però tan pupes som, com forts i capaços de superar situacions adverses. És el quart cop seguit que la lliga s’acaba a casa, i de moment el balanç és d’una victòria i dues derrotes. Comencem derrotant el Granollers i, si de cas, després ja “els farem el favor de pujar” per a que puguin seguir un any més a Tercera.

Però primer, mosseguem. Per arribar al sorteig de dilluns recuperant aquella alegria de celebrar un gol, i un altre... i una victòria al Nou Sardenya.