"Valar Dohaeris"

Lluny de la (falsa) violència que desencadena una sèrie de televisió, la Tercera Divisió també ha arribat al seu punt més guerrer. És aquell moment en què, tot i no haver-hi nans ni dracs, moltíssima gent hi està pendent perquè en poc menys de 10 camps de futbol s’hi desenvolupa una lluita ferotge per ocupar una cadira al play-off, al costat del tron de ferro del campió. Una plaça que permet somniar en arribar molt amunt just a les portes de l’estiu.

Mentrestant, en un altre punt, molts equips escuren, en un mar de flames, les seves possibilitats de quedar-se a la seva terra, el grup cinquè, durant un regnat més, per estar ben calents quan arribi l’hivern. A Gràcia, l’estratègia per aconseguir la cadira del play-off està ben traçada i es desenvolupa pel bon camí. Tot i això, lluny d’haver acabat aquesta guerra, diumenge es presenta al camp de batalla un vell conegut. Aquell rival contra qui tantes vegades ens hem enfrontat i amb qui tantes bogeries hem fet plegats. Amb el Júpiter hem protagonitzat un partit descomunalment torrat, amb un 4-5 que encara porta cua. O anant més lluny, amb un 9-2 al Nou Sardenya que vam començar perdent 0-2, però que va acabar amb tal èxit que al bar de la Chus s’ha recordat sempre a les parets.

Els abanderats escapulats no han caigut en cap de les últimes 20 batalles i han traçat una línia ascendent cap a la glòria. Diumenge es podria rematar la feina, si algun altre rival directe no guanya el seu partit i Gràcia torna alçar la veu per cantar una victòria. En una categoria tan exigent i amb tants canvis, no és senzill ser a dalt quatre temporades consecutives, i encara menys arribant en el bon estat de forma en què arriba l’equip aquest curs. El Júpiter duu una trajectòria irregular, però a La Verneda ens va ensenyar la seva capacitat per espantar-nos i deixar-nos ferits de gravetat.

Per sort, la reacció va ser bona i va arribar a temps (i com ho vam celebrar!), però en aquest punt del torneig, enmig d’aquesta lluita de tots contra tots, hem de reservar el cor pel que ha de venir d’aquí a tres setmanes. Ho tenim a tocar. Agafem-ho tots junts omplint el Nou Sardenya en l’últim derbi de l’any.