Aquesta setmana toca muntar l’expedició per creuar mig país i atansar-nos fins a la vora del riu Ter. Allà ens hi esperen tres punts i, potser, alguna cosa més.

Bèstia noble

Que d’entrada ens toqui fer viatges llargs ja va bé. Així, a mesura que avança la temporada i augmenta el pes a les cames, com a mínim, els quilòmetres ja estan fets. I camps com el del Manlleu estan superats, és clar. Que encara que el curs passat el global entre Europa i Manlleu fos de 5-0 (0-2 + 3-0), no hem d’oblidar que aquesta gent ens ha tingut cinc anys sense sucar. Les males ratxes no es tallen i prou, s’han de confirmar. I si el curs passat l’Europa es va revoltar a Osona, aquesta temporada toca assegurar-se que tot segueix tal com es va deixar. Amb els tres punts empaquetats cap a Gràcia, vaja.

Ara bé, ganes de guanyar en tindran els dos bàndols, especialment per com va acabar la jornada passada. La història de l’empat del Peralada al minut 81 la coneixem de sobres, i prefereixo no tornar a obrir la ferida ara que s’està curant. Però el Manlleu també va acabar la jornada 4 amb mal regust. Després d’avançar-se al Sagnier a tocar del descans, el Prat va aconseguir donar-li la volta al partit, però amb un extra d’emoció. Amb l’1-1 al marcador, el porter manlleuenc aturava un penal a l’equip potablava i, quan tot feia baixada cap a l’empat final, els osonencs van veure com els feien un gol que els prenia el punt. Una gerra d’aigua freda.

Després d’una derrota així no ens deixaran passar ni una, i si saben que allà vam estar cinc anys sense guanyar, ara intentaran que en siguin deu. Només de l’Europa dependrà confirmar el canvi de cicle a Manlleu i sumar la segona victòria del curs i el segon triomf consecutiu en aquest llogaret d’Osona. Potser en Manel Sala ens fa un gol (no seria estrany, li encanta), però també ha arribat l’hora d’anotar a domicili i poder celebrar un triomf que ben segur ens mereixerem equip i afició. I de passada, tornar cap a la Vila amb un regalet per la família. Quelcom típic d’aquelles terres. La primera cosa que us ve al cap quan escolteu o llegiu el nom de la comarca: un grapat de fuets.