"Somnis"

Saps que ja has viscut allò i que, a més, de real no en té un pèl, però no pots evitar seguir endavant amb la “història” sense despertar-te. De la mateixa manera que tinc malsons i, a sobre, repetits, també us diré que rara vegada s’ha complert un somni que hagi tingut. Amb això us vull dir que encara que en el somni d’aquests dies... [SPOILER] pringuéssim 1-3 contra el Manlleu [FINAL DE L’SPOILER]... tinc les mateixes dots de vident que la majoria dels que apareixen als canals pirata de la TDT a quarts de dues de la matinada.

Ara bé, hi va haver un cop que sí se’m va complir un somni. Realment va ser a mitges, però el cas és que va passar. Bé, més o menys, perquè realment ni el lloc on passava era el mateix, ni els antecedents de l’escena eren els de somni, ni tampoc les intencions. Però tot i això m’atreveixo a afirmar que el somni es va (mig) complir perquè em vaig trobar, asseguda al tren, just al meu davant, a una persona –que ni coneixia de res, ni havia vist mai a la vida (almenys, conscientment)- i que va estar “parlant amb mi” durant tota la nit en aquell somni.

Evidentment em vaig acollonir i, si no fos perquè la propera parada era ‘Montcada Bifurcació’ hauria baixat immediatament del tren. Però anècdotes a part, mai he estat capaç d’endevinar res. Hi ha un somni col·lectiu que sí se’ns va complir, el de la Copa Catalunya del curs passat, però res imaginat durant una nit. Per tant, he procurat no alarmar-me i continuar creient en que el novè partit sense perdre és possible. I, a més, guanyant. Vindrà el Manlleu, que és el millor visitant de tota la lliga, un equip que històricament s’ha dedicat a fotre’ns els punts i, a més, on hi ha en Manel Sala, que ens té la mida presa.

Però cap d’aquests arguments seran vàlids si tornem a veure, ara a Gràcia, l’equip que va saltar a la gespa de Peralada diumenge passat. Ja som a tocar del primer objectiu, la Lliga comença a animar-se per nosaltres, el Nou Sardenya torna a somriure i les coses van sortint. Si somnio que perdem, desitjaré que aquests malsons no es facin realitat.