Històries de cues

Si ens aturem a pensar, les cues ens han estat envoltant les darreres dues dècades sense que ens n'haguem adonat. La més destacada és la que donava poders a en Son Goku i els superguerrers de l'espai. Unes cues tallades per evitar els poders de destrucció que donaven als seus portadors. També des del Japó, a Catalunya ens vam acostumar durant una temporada a la 'cua' d'en Shin Chan i el seu "elefant". Probablement un dels nens més odiats per les associacions casposes de la protecció de continguts televisius.

Malauradament, una altra cua a la que ens hem habituat, ja sigui per afectació directa o per la visibilitat mediàtica (i al seu "Vuelva usted mañana") és la de l'atur. I si amb això no en tenim prou, a Catalunya som habituals a les cues del peatge. Aquelles que ens fan perdre tot el temps que li havíem guanyat als de la carretera convencional. Per sort, diumenge no ens caldrà passar per cap peatge per anar a visitar el nostre proper rival, el Masnou. Ara bé, el que sí farem és una visita a la cua de la classificació.

I és que, encara que no ho sembli, aquella dita que declara que sempre hi ha algú que està pitjor és certa. Els maresmencs són últims a la classificació i no han guanyat cap dels darrers sis partits. De fet, encara que ens fotessin tots els punts aquesta setmana, tampoc no sortirien de la zona vermella. El Masnou ha sumat només dos punts dels últims 18 i té una necessitat imperiosa de guanyar un partit. L’inici de curs no ha acompanyat l’equip de Miguel López, que només ha sumat una victòria a casa (i dues en tot el campionat). La situació delicada que viuen els que diumenge seran locals és ideal per furgar en la ferida i aconseguir la victòria que fan tantes setmanes que se’ns resisteix. Ara bé, segurament des del Maresme deuen fer la lectura oposada a aquesta i, coneixedors de dinàmica que ens envolta, voldran ser ells els qui s’aprofitin d’un moment en què les coses no funcionen com ens agradaria, per iniciar una escalada que els tregui del pou.

Al cap i a la fi, ara mateix, mirant la classificació, som rivals directes (per bé que segueixo pensant en altres fites, jo). Hi ha molts equips davant nostre fins arribar els que ocupen les primeres posicions i ens caldrà esperar molta estona i fer cua, com al mercat, per poder escalar. Començar des de sota i remuntar sempre és maco. Les millors lligues són aquestes, de fet. Diumenge hem de donar-ho tot, des de sota, per disparar-nos cap amunt. Visitem la cua, no perdem el nostre torn.