"Coses"

Dissabte vaig sortir de la feina i l’autobús que em deixa més a la vora de casa trigava encara un quart d’hora en passar. Massa estona passant fred a la parada. Per això vaig decidir agafar una altra línia, que fa un pèl més de volta, no em deixa tan a prop, però m’escurça una mica el camí. Causalitat: el meu bus va tard, em fa mandra caminar i n’arriba un altre que em fa part de la feina i decideixo agafar-lo. Això fa que acabi caminant per un carrer per on no hauria anat si la meva línia hagués arribat abans. Casualitat: Pel fet de caminar per un altre carrer (només dues illes de cases més enllà) em vaig topar amb un personatge estrambòtic que no descriuré per evitar ferir la sensibilitat dels més purs de cor.

Em va tenir pràcticament segrestat durant 15 minuts, a dos carrers de casa, morint-me de gana i de fred, però més preocupat pel meu instint de supervivència. El que em va explicar és irrellevant, però avui encara em fa donar-hi voltes. I no només això. Vaig arribar a casa més tard que si hagués esperat l’altre autobús. Causalitat per culpa d’una casualitat. O a la inversa. L’anècdota em transporta directament al duel de dimecres. La data era inicialment una altra, també entre setmana, però abans d’entrar en places de play-off. El que hagués passat jugant el partit llavors no ho sabrem mai. Però pel fet de moure la data, ens trobarem un resultat que, probablement, difereixi del que hauria estat fa unes setmanes. El pas dels esdeveniments ens ha dut al partit amb un escenari deliciós.

L’equip que guanyi marxarà de vacances al tercer lloc. Qui perdi, dormirà fora de la zona noble. I, en cas d’empat, l’Europa s’endú la palma. Això, fa que la cita de dimecres al Nou Sardenya sigui molt important. I no és casualitat, en aquest cas, que la Monta pugui, vulgui i necessiti fer-nos la guitza. A més, el 0-0 de la primera volta obliga les dues bandes a pensar encara més en la victòria, per allò del goal average particular. En aquests tipus de partits els petits detalls són els que marquen la diferència. Nervis, tensió i, no ho dubto, un ambient envejable a la graderia formaran part del joc durant els 90 minuts.

Un temps en què una falta picada magistralment, un refús de pilota sobre la línia de gol o un regat que permeti connectar la passada de la mort poden moure la balança cap a un o altre cantó. Però un rebot, una relliscada o un esternut en mal moment podrien fer que la casualitat també prengués part del joc. Em sembla que no vull creure en el destí, però si existeix, aquesta vegada ens hauria de jugar a favor i permetre’ns guanyar, d’una maleïda vegada, a la Montañesa. Si ho aconseguim, el que resta de temporada no ens podrà anar malament.