Aquest cap de setmana volia entrar per primer cop al Nou Sardenya i estrenar-me en el nou curs amb el Primer Equip, però resulta que, d’entrada, ens toquen dues jornades consecutives a domicili. Un pal que ja agrairem al gener, que amb el fred entra bé escalfar-se celebrant gols del teu equip (No busqueu el doble sentit. M’aventuro a predir un 4-1 per la Jornada 21). En qualsevol cas, a Gràcia haurem d’esperar set dies més per tornar a veure la Tercera Divisió a casa, però pels qui acompanyin l’equip aniria bé parlar una mica del nostre rival: el Morell.

A la Pobla, cap a la dreta

Hi ha una imatge que segurament recordareu amb un somriure: el gol de Cano gairebé al final del duel de la temporada passada contra la Pobla de Mafumet. Un vendaval d’energia que impulsava l’Europa i feia aixecar de la cadira els graciencs desplaçats fins al Camp de Tarragona. Al mes de juliol, el filial del Nàstic va abandonar la Tercera per ascendir a Segona B, però ni així l’Europa ha aconseguit estalviar-se alguns quilòmetres aquesta temporada.

El Morell queda just al costat de la casa grana, i el camí que seguirà l’autocar escapulat serà pràcticament calcat. Però no només els quilòmetres cap al sud haurem de repetir enguany. Encara que no hi ha cap ‘B’ entre els nouvinguts, el nou equip tarragoní és també el nou filial tarragoní. Des d’aquest estiu, el Morell és el segon equip del Reus Deportiu, de Segona B. Vaja, que tot i ser un nou company de categoria, l’equip blanc-i-blau ja ens porta records dels anys de la Pobla. L’important, és clar, serà viatjar cap a casa amb els mateixos punts que la campanya passada tot fent el camí de tornada. Que el record sigui una realitat.

El problema serà tombar un rival que ja acumula dues jornades consecutives amb derrota. A ningú li agrada perdre, i encara menys, fer-ho sense anotar. El Morell acumula 7 gols en contra i un comptador de dianes amb una unitat. Un motiu més que suficient per a que els tarragonins vulguin aprofitar la visita escapulada per sucar. Ja se sap que tothom vol prendre’ns sempre els punts i, de vegades, amb més ganes que a d’altres equips, però és el preu que s’ha de pagar per voler aspirar a tot sense complexes (I ho celebro). Com més ganes hi posin els rivals, més valor tindran els punts que ens facin escalar posicions a la classificació. O potser no, però els partits intensos sempre són més interessants. Dissabte és el dia per ressuscitar després de la primera ensopegada. La setmana vinent ja parlarem de sumar la tercera victòria.