"No sóc petit. Sóc mitjà"

La pregunta no era en va, sinó que la plantejava perquè segons quina sigui la vostra generació tindreu un referent diferent vers el creixement. “El estirón”, que diuen en castellà. Hi va haver una època en què el Cola Cao i el seu “esmorzar dels campions” apareixen a tot arreu (també val a dir que cada futbolista que participava en aquest anunci, no aconseguia mai més res en la seva carrera, però això ja és un altre tema). A la meva època el Petit-Suisse va ser el gran referent. “A mi me’n donaven dos” –ens deien, mentre veiem com un nen de parvulari es convertia en un d’institut en qüestió de segons.

Més o menys com l’Europa, que en les últimes sis jornades ha passat de ser un equip castigat a un conjunt castigador. Diumenge ens menjarem un d’aquests Petit-Suisse perquè ens donaran el segon. El segon partit consecutiu a casa, per ser més concrets. I què hi ha més maco que veure el teu equip setmana sí, setmana també? Especialment si és a casa. Ja és sabut que l’afició de l’Europa és de les que més persones envia a camp contrari, però jugar dues setmanes seguides de local a mi m’agrada. A més, el partit és transcendentalíssim. Després d’empatar amb el líder hem de fer bo el punt de diumenge passat superant el Morell, que arriba de la part baixa, reforçat, i amb ganes de tornar-se a cruspir els nostres punts com van fer a la primera volta. Ho recordeu allò? Doncs no ho oblideu.

Perquè aquest equip ara és encara millor que quan ens va deixar amb cara de babaus a la jornada 3. Però també nosaltres som millors. Hem passat de patir per no caure en descens i competir, precisament, amb el Morell, a posar-nos les piles i veure el play-off només a cinc punts. A més, el fet de jugar a casa és una oportunitat d’or per aconseguir, per fi, fer del Nou Sardenya el nostre millor escenari. Si mirem el balanç de punts aconseguits a casa i a domicili veurem que només els que han viatjat amb l’equip han vist la major part dels punts que hem sumat aquesta temporada. En canvi, si guanyem diumenge invertirem la truita i casa nostra tornarà a agafar aquells aires de fortí que tant ens agraden. Si ens acabem el Petit-Suisse creixerem. Està assegurat. Però no pot quedar ni mitja cullerada.