Els amics, les persones amb les quals treballem o, simplement coneguts, fan d'aquest submón una cosa un pèl més especial. Fa dos anys exactes vaig conèixer el representant de l'optimisme al futbol català modest. Un paio que ens visita diumenge amb l'objectiu de fotre'ns els punts, i al que només no li desitjaré sort per aquest cap de setmana i pel de la jornada 23, quan ens toqui tornar a coincidir amb el seu equip, el nostre proper rival: el Peralada.

Matins. Sí

Les relacions humanes són vitals en una professió com la nostra, ja sigui amb companys de professió com amb protagonistes o seguidors dels clubs de què parlem. De persones n'hi ha de millors i de no tan bones, però, sense dubte, són les que desprenen alegria i optimisme coherent les que ens agraden més. A Peralada, rere la figura del tècnic Arnau Sala, hi ha un home capaç de motivar com ningú un grup humà. És en Xavi Punsí, el segon entrenador del club altempordanès.

Vaig coincidir per primer cop amb ell fa tres temporades al camp del Masnou, quan era l’encarregat de dirigir la banqueta del Figueres. El seu equip acabava de capgirar un mal inici de temporada gràcies a un bon partit a domicili, cosa que em va obligar a fer-li una entrevista fugaç... com avui, també sota la pluja. Durant els vora deu minuts de conversa es va preocupar més de la meva gravadora i que no acabés xopa, que per cuidar-se de l’estat d’una camisa amb la qual encara havia de fer gairebé dues hores d’autocar fins a casa. Des de llavors, en Xavi sempre s’ha mostrat totalment disposat a agafar el telèfon o respondre correus electrònics quan he necessitat una veu per parlar dels equips del nord català que tant bé coneix.

Pot semblar una tonteria, però no tothom ho posa sempre tot tan fàcil a la premsa. I és d’agrair. Vaja, que diumenge no només ens veurem les cares amb un Peralada que ha conformat un nou projecte esportiu ambiciós, sinó que, a més, a la banqueta rival s’hi asseurà un bon tio. Això sí, i com us deia al principi, l’Europa és l’Europa, i durant els 90 minuts desitjaré veure un altre 5-0 que allargui més l’espera dels empordanesos pel primer triomf. El Peralada és un dels cinc equips que encara no ha guanyat cap partit. Una derrota i dos empats han marcat l’inici de campionat de l’equip verd-i-blanc, que només ha pogut fer un gol fins ara.

Però a la jornada 3 cap equip ha dit encara ni mitja paraula i els primers resultats no marquen necessàriament el rumb a seguir durant la resta del curs. Diumenge s’enfronten dos equips que han patinat més del que voldrien abans del primer mes de competició, però que ben segur buscaran aprofitar la quarta cita per esmenar errors, curar ferides i alçar el cap una altra vegada.