Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

Rivals 2015/2016: Peralada (part 2)

Poves controla acrobàticament la pilota en el precedent de l'any passat Poves controla acrobàticament la pilota en el precedent de l'any passat Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Segurament hi hagi poques coses pitjors (en qüestions rutinaries) que estar assegut en una sala d'espera durant llarga estona. Com que en aquests casos és imprescindible matar el temps, he decidit escriure aquest article en una d'aquestes saletes.

 LLIGA · Jornada 23 · PERALADA - EUROPA · 31 de gener · 17 hores · Municipal de Peralada


"C0019"

En una sala d'espera hi ha, bàsicament, quatre tipus de persones: els que fa molt que s'esperen i ja s'han adormit, els que fa molt que s'esperen i es queixen mentre busquen complicitats, els que arriben amb un nen que no sap estar-se quiet i les iaies (aka abuelas) que fan mans i mànigues per colar-se, i sovint acaben sent les còmplices dels segons. A Tercera Divisió també hi ha un parell de sales d'espera, i quan es creuen el còctel pot ser explosiu. Una d'elles la coneixem, és on som ara mateix. A l'avantsala de les places de promoció.

Una cursa de fons contra vent i marea en la què hi ha vora mitja lliga implicada. Ser aquí ens garanteix emoció constant, però també moltíssima exigència. Qualsevol error pot provocar perdre de vista els quatre primers i haver de recórrer a l'èpica les últimes jornades. Una cosa que no sempre acaba sortint bé. Si aquesta situació ens sembla complexa, l'altra saleta d'espera és encara pitjor. El cantó amarg i obscur de la competició: la zona de descens. Aquesta és una sala molt petita, on només hi ha tres equips esperant el seu torn. El problema, en aquest cas, és que la tanda és per sortir-hi corrents, i no per entrar enlloc. I tots sabem que no és senzill córrer enmig d'un embús.

En aquesta situació exacta es troba el nostre proper rival, el Peralada, que és dinovè i busca, ansiós, encadenar victòries consecutives per sortir del pou. Si ens fixem en el balanç golejador, el Peralada és l'equip amb més bons números dels set últims classificats, però ha pecat en el terreny de les victòries. Només s'ha endut tres partits, i la majoria dels punts que ha sumat són fruit d'un empat. Amb un plantilla amb noms importants, i tres golejades a favor al seu compte (sempre que han guanyat, han golejat), els empordanesos volen iniciar, en aquesta segona volta, una escalada que haurà de tenir al seu camp la base principal d'operacions. El xoc d'esperes d'aquest diuemnge a l'Alt Empordà ens garanteix un partit carregat d'emoció i, segur, farcit d'intensitat. Amb el duel a la tarda tornarem tard i cansats cap a Gràcia. Almenys, fem-ho amb tres punts.

 

acidH TEB FederacioAcell