L’entrenador amb més partits de la història del club va decidir marxar al final de la temporada passada. Etapa tancada, nova etapa iniciada i a no pensar-hi més... fins que arriba el PRIMER PARTIT A DOMICILI del campionat! Perdoneu les majúscules, però és que em fa gràcia que a la primera de canvi el passat se’ns planti al davant donant-nos dues opcions: colpejar-lo amb una victòria que costarà sang i suor o veure’l passar al nostre voltant fins que arribi la jornada 3.

Pedro, obre la porta!

Sempre es fa estrany veure que algú que lluitava al teu bàndol ara és al cantó contrari. Figures que han deixat petjada i tornen a passar per casa, o que et reben al seu feu, són habituals en els capricis del futbol. Diumenge l’Europa s’enfrontarà al Prat. A Pedro Dólera. I amb ell, a Putxi, Ignacio Rosillo i Javi Lara. Amb aquests quatre noms ja no m’importa què hagi fet el Prat a la primera jornada. El més important és que el duel d’aquesta segona jornada adquireix una importància que va més enllà dels tres punts.

Quan hagin passat les 38 jornades segurament ni ho recordarem, i l’efecte que haurà tingut aquest partit haurà estat el mateix que el que enfrontarà l’Europa amb l’Ascó, el Vilafranca o el Palamós. Però ara, a tocar d’una cita d’aquestes característiques, l’ànima dels aficionats s’anima i tenim ganes, per què no, de vèncer a tot aquell que algun cop va formar part del nostre club. Coses del futbol, suposo. O de ser humans. El Prat, no ens enganyem, és un equip potent. O, com a mínim, s’ha configurat per ser-ho. Des del senyor que seu a la banqueta (ja el coneixeu bé i sabeu de què és capaç) fins al darrer dels homes que aspiren a ser a l’onze titular. Viatjar al Sagnier a la segona jornada serà una prova de foc per seguir mesurant les forces amb equips que, com l’Europa, ho volen tot.

A més, el punt sentimental d’enfrontar-nos al passat més recent ho complica encara tot més. I ho fa més bonic, també. Perquè tant voldrà l’esquadra gracienca endur-se el partit com l’equip potablava passar per sobre d’un Europa al que sempre li ha tingut moltes ganes. Diumenge serà un dia d’emocions fortes, d’aquells que és millor que passin ràpid, per la intensitat que generen dins i fora del camp. Ja se sap, que les coses que passen ràpid són les que valen la pena de debò. Enguany, a la segona jornada ho tenim servit en safata perquè això del futbol no ens deixa descansar.