Aquesta jornada tocarà jugar després d’una victòria balsàmica de l’Europa, de les de treure pit i urpes a la vegada, i serà en dissabte, al Nou Sardenya. El darrer cop que vam competir en aquesta situació ho vam fer, casualment, contra el mateix rival que ens visita demà: el Rubí. Ho recordeu?

Trencar el cercle

L’equip de Julià Garcia s’ha tornat a construir de nou aquesta temporada. Des del retorn dels vallesans a Tercera, pràcticament cada curs han hagut de lidiar amb una situació com aquesta, fos qui fos el tècnic del club. Però tot i aquest handicap que suposa conformar un equip nou cada any, els rubinencs han sabut estar a l’alçada de la categoria i no han deixat mai de rondar la zona alta, com un llop que espera que una ovella es despisti per fotre-li queixalada. L’inici del curs pels rubinencs no ha estat precisament tranquil, però una victòria la setmana passada davant el Prat els ha fet agafar embranzida abans de visitar un camp on volen tancar el cercle i mirar només cap amunt.

En les primeres línies us he parlat de 'Dejà vu' i aquestes coses que té el futbol: el Rubí acumula sis partits a domicili sense guanyar en lliga i, precisament, la darrera victòria va ser aquell dissabte al Nou Sardenya, en què els graciencs arribaven després de colpejar amb força la Pobla de Mafumet, i just abans de la final de la Copa Catalunya. Dissabte tarda, fosc, Nou Sardenya i una necessitat imperiosa de puntuar per seguir reconegut com un dels candidats a donar la campanada. Segur que a Julià Garcia la situació li és molt familiar, i de tant recent que és, voldrà repetir-la íntegrament. Evidentment, aquest dissabte no es decideixen candidats al play-off ni ningú s’haurà d’acomiadar de res, ni sentir-se guanyador de tot, és clar. Però, salvant les distàncies, el Rubí tornarà al camp on va guanyar el seu darrer partit a domicili i ho farà en les mateixes situacions extraordinàries que el darrer cop.

Després d’una victòria com la de Manlleu, tornar a guardar els tres punts a casa és importantíssim per a les aspiracions gracienques, que més enllà de la qualitat que ja té la plantilla, necessiten també d’un punt de fortuna i moral per atrapar els objectius. Si el rival vol repetir l’actuació del curs passat, nosaltres volem rebentar-la. El Nou Sardenya ha de ser un fortí d’on l’única cosa que se’n pugui escapar sigui alguna pilota massa elevada que acabi a Secretari Coloma. Els dissabtes han de deixar de ser sinònim de derrota i foscor per tornar a simbolitzar victòria, eufòria i germanor, com la d’aquella tarda de la vigília de Reis, també de dissabte, que va omplir el Sardenya per veure l’Europa passant per sobre d’un Olot que mesos més tard seria campió.