"Història antiga"

Ningú no tenia gaire clar a quin equip corresponia l’escut del nostre rival (que ja us ho dic, era el Real Madrid), però tothom em deia que molt bé això d’encaixar la primera maneta de la història. Perquè és clar, l’escut de l’Europa sí que era ben reconeixible. Realment és cert que hi ha gent molt dolenta en aquest món. Això em va fer pensar en la capacitat que té aquest club per recordar la seva existència a totes aquelles persones que només veuen futbol d’elit.

Fa un parell d’anys, en una trucada internacional amb el País Basc, un senyor de Bilbao (i de l’Athletic Club) va recórrer a la tan típica conversa sobre futbol. Quan em va demanar pel meu equip em va semblar escoltar com queia de cul a terra, tot exclamant: “Ahí va la hostia, ¡pero el Europa es muy antiguo! ¿Y como le va?”. 'Touché'. Fins i tot a l’estranger se’n recorden de l’equip que va fundar la Lliga de futbol. I que no se n’oblidin, que si de cas algun dia hi aniríem tornant. Tot i això ens coneixen una mica més a Tercera (només una mica, eh?), on hi hem estat més anys que cap altre club de Catalunya.

Ara, tenim just al davant nostre la porta de sortida, a només dos punts. Una victòria combinada amb la derrota del tercer o el quart i tornarem a ser dins la zona de privilegi una vegada més. Llavors ja seria qüestió de mantenir-se (en aquest cas, arribar-hi em sembla molt més complicat pel fet de partir de tan avall). A la mateixa distància, però del descens, hi ha el nostre proper rival: el Rubí, que està vivint un any amb molts altibaixos i en què no aconsegueix carburar com en les temporades anteriors. Els homes de Julià Garcia són dissetens, només dos punts per sobre del Peralada, que és divuitè, i amb un balanç en lliga que esgarrifa. Només una victòria en els darrers vuit partits. A Can Rosés, amb la seva gent, buscaran tombar-nos per agafar oxigen i respirar un punt més tranquils.

És per això que no podíem tenir un pitjor rival per afrontar un tram de la temporada que es presenta complicadíssim amb el Sabadell B, el Sant Andreu i la Monta a la vista. La victòria no ens garanteix accedir a la zona de play-off, i en cas d’entrar-hi seguirien quedant 13 jornades per davant, però tal com som a Gràcia, veure’ns un altre cop entre els escollits ens donaria aquell punt d’orgull de saber que quan més complicat se’ns ha posat tot, més força hem sabut treure. Diumenge premerem l’accelerador a Rubí, dilluns tornarem a mirar com ens hem quedat.