"Cursa de fons"

Al llarg del joc, a banda de córrer contrarellotge per atrapar un trofeu, el personatge principal ha de superar proves complementàries, com entrar dins un cotxe arrosegant-se per terra, trobar una persona entre el públic que l’aplaudeix, recollir altres premis menors i guanyar un partit al camp del Balaguer. El cas és que el joc m’ha fet pensar en l’Europa. No tot és córrer com una lleona perseguint una gasela, sinó que pel mig apareixen petits obstacles que també cal superar, o en cas contrari, seran els obstacles els que et faran entrebancar tot i anar a 340 quilòmetres per hora.

Tot i això, ja ho va dir l’Albert Poch diumenge passat: ensopegar de tant en tant va bé. I si ho diu el míster no seré jo qui li dugui la contrària. Així doncs, si després d’ensopegar a Rubí ens hem d’aixecar amb més força, espero amb candeletes el partit contra el Sabadell B, perquè a banda de ser un cartell estel·lar per un diumenger de Tercera Divisió, estem parlant d’un rival totalment directe. 4 punts de distància, 0-0 a l’anada i encara 39 punts per repartir. Guanyar-ho tot és pràcticament impossible, però està clar que enguany la promoció d’ascens anirà molt cara i és en partits com aquest que es comencen a marcar les diferències. Els arlequinats, que havien encadenat 12 partits consecutius sense perdre (amb només tres empats) fa quatre setmanes que no guanyen. 2 punts de 12 que els ha costat perdre distància amb el líder i haver de competir més de prop amb els perseguidors.

Amb la mirada posada exclusivament en el play-off (i el desig que el seu primer equip, a Segona B, també jugui la promoció), el Sabadell B aterrarà a Gràcia amb totes les seves forces per intentar fer-nos passar una mala estona. Un motiu addicional per ser diumenge al camp. Potser tornem a ensopegar i aprenem una cosa més, però no contemplo aquesta opció. Diumenge confio en veure els graciencs aixecant els braços per tornar a cridar gols i, cap a tres quarts de dues, celebrar una nova victòria.