"Mi casa, teléfono"

Ara provem de canviar la pregunta. Quina és la part de casa vostra que més us agrada? No penseu en el pis (o casa) on dormiu. Penseu en la vostra altra casa. Aquella que només està coberta per un dels seus quatre punts, que és compartida amb centenars de persones més, que té un bar, lavabos públics, escales, baranes... moltes baranes, i gespa. Sóc incapaç de triar quin és el punt del Nou Sardenya que més m’agrada. Des que vaig trepitjar-lo per primer cop crec que ja he passat a veure un partit per tots els seus punts, excepte per la llotja. I em costa triar.

Crec que al final m’agrada una idea global de casa nostra. I aquest diumenge prendrà un to especial. Per primer cop en quatre temporades (i quatre play-offs consecutius, que es diu aviat) podrem veure un partit de tornada en camp propi. Tindrem l’oportunitat de celebrar una classificació per la pròxima ronda des del nostre lloc habitual a l’estadi. Podria ser que la cosa acabi 0-2 o 0-3 com ha vaticinat algun il·luminat, però vaja. Estic força convençut que hi tindrem molt a dir durant els 90 minuts, i tinc plena confiança de ser al sorteig el proper dilluns. O dimarts. O quan sigui se celebri si la federació aconsegueix entendre’s.

En qualsevol cas, el més important és que, des de casa nostra, la que fa olor de gespa artificial mullada i desprèn olor de piscina pel complex que tenim enganxat, podrem empentar el nostre equip i deixar-nos la veu tots junts, en harmonia. I sense necessitat de cridar-li a un televisor a quasi mil quilòmetres de distància. Diumenge, ens tocarà demostrar què és el Nou Sardenya i ensenyar a la gent del San Fernando per què han tingut mala sort amb el partit de tornada a la Vila de Gràcia. Sabem fer soroll com ningú més i ara és el nostre moment.