'Wingdings'

Aquesta és la segona vegada que escric aquest article (tot i que he mantingut l’encapçalament intacte). He estat víctima de la meva pròpia “broma”. Quan el cap de premsa del club ha obert el document de text en què hi havia escrit l'article original, se l’ha trobat farcit de símbols estranys sense cap aparença concreta. De fet, el puc parafrasejar en un missatge de Telegram –mentre jo ja dormia- en què diu: “he obert el document adjunt del Santfe i em surten tot de caracters "wingdings", no lletres”... 'Touché'.

Amb això volia fer-lo partícip de la metàfora que avui volia distribuir a les xarxes europeistes. El problema ha arribat quan ens n'hem adonat que és impossible (i els fòrums d’Internet ho corroboren) descodificar una tipologia jeroglífica un cop el document s’ha desat i tancat. El nostre proper rival, el Santfeliuenc, és el Wingdings de la Tercera Divisió. Un equip que coneixem, amb el qual ja ens hi hem enfrontat dues temporades consecutives, però del que encara no en sabem gaire cosa. Mai ens han guanyat, però com que tampoc han perdut mai al Nou Sardenya tenim aquella sensació que són un equip rocós i difícil de manegar com a rival i que et pot sortir per qualsevol banda.

A Sant Feliu els hem guanyat sempre, des de la seva arribada a Tercera (0-1 i 1-3), però aquí a Gràcia no hem corregut mai la mateixa sort (1-1 i 2-2). Això ens demostra que si l’Europa fa com he fet jo amb aquest article (amb l’altre, vaja, que aquest és el segon) i es confia, el tret pot sortir per la culata. El Santfe és el típic equip que, sense adonar-te'n, te la clava i no saps com ho ha fet. Un club que ja suma tres temporades a Tercera i ha fet més soroll que molts altres que s’hi han estat anys però pel seu silenci mediàtic ningú no els recorda.

Després de remuntar contra el Palamós i el Júpiter ens mereixem un darrer partit abans d'anar a menjar torrons que ens segueixi fent somriure. Ara que hem trobat el camí de la llum, derrotem el Santfe i fugim del cantó fosc. La força ens acompanya.