Fa un any va sonar el telèfon i em van demanar un article setmanal sobre el proper rival de l’Europa en els partits de lliga. En Genís de Moner em va cedir el testimoni d’una secció que ell mateix havia cuidat durant dues campanyes i jo, simplement, la vaig allargar en el temps. Enguany ja no m’ho han demanat, així que he donat per fet que calia seguir. Al final, entre el play-off, els anuncis de la nova plantilla, la pretemporada, l’Històrics, la Copa Catalunya i les Festes de Gràcia, l’Europa no ha acabat d’aturar-se ben bé mai. I, com si fos encara herència del curs passat, crec que ha colat el meu segon any escrivint unes línies al web oficial.

Beneïda rutina

Si tenim en compte que 16 dels rivals són exactament els mateixos que la darrera temporada i aquí ja vam escriure un parell de textos sobre cada un d’ells, calia reformular una mica la línia dels articles. Hi he meditat, però com que no m’ha arribat la subvenció en I+D no he sabut anar gaire més enllà en el nou enfocament (crec). Per tant, simplement intentaré personalitzar un pèl més cada text ara que ja hem agafat confiança. Dit això, avui no he vingut aquí a parlar del meu llibre, sinó del nostre proper rival. El primer d’aquesta temporada en la competició de la regularitat: el Terrassa.

Per parlar d’un adversari que comença a ser habitual, l’única idea que m’ha passat pel cap ha estat baixar a la biblioteca a cercar un llibre que pogués donar-me una mica més d’informació al respecte (ja que escrivim aquí, com a mínim ens documentem). Ha estat inútil. Me n’he adonat que, del Terrassa, no en sé absolutament res. Vesteixen de color vermell, són enemics del Sabadell i es van refundar l’any 2010. Ara, a més, tenen un altre Terrassa que els vol fer ombra des de Primera Catalana. Imagino que també seran enemics del Sabadell. Almenys, jo esperaria considerar enemiga una refundació de qualsevol rival mortal que tinguem a hores d’ara. Però vaja, això només és cosa de l’afició.

Sigui com sigui, el Terrassa que ens interessa no té pràcticament res a veure amb el que la temporada passada va passar per Santa Coloma (temps d’exili, recordareu) i ens va furtar els primers dos punts de l’any. Només sis jugadors d’aquella plantilla segueixen a l’equip egarenc. Amb Pirri al capdavant, això sí. L’entrenador s’ha mantingut com el pilar més ferm d’un club agitat per les ventades de la mala maror institucional de l’any passat. I sobre els seus fonaments s’ha construït un nou bloc que tornarà a buscar el tresor perseguit des del seu descens a Tercera: el retorn a Segona B.

És per això que, si l’Albert Poch ens diu que la principal aspiració a Gràcia és pujar de categoria, val més que el duel de diumenge a la tarda acabi ben encarat pels nostres interessos. Quan arribi el maig potser ens alegrarà recordar que un bon resultat a la primera jornada acaba valent més de tres punts. Al final, veure l’equip guanyar és més important que saber si el rival va guanyar l’Atlético Escalerillas durant la pretemporada.