"Recordar i avançar"

Aquest cop, però, són quasi les 10 del matí de divendres i encara estic fent les primeres línies mentre provo de recordar què és el que us volia dir. La nit passada vaig somniar amb el text complet, i el millor és que m’agradava el que hi deia! Ben bé no recordo per on anaven els trets, només la paraula “soroll”, un mot que no acabo de relacionar gaire amb Vilafranca, almenys d’entrada. Aquesta és una d’aquelles situacions molestes, que suposo que tots haureu patit, en què un té alguna cosa a dir, a la punta de la llengua, però no hi ha manera.

Gairebé ho recordava tot quan m’he llevat aquest matí, però els records s’han anat esvaïnt a poc a poc mentre esmorzava. És el preu que em toca pagar per no haver estat més ràpid. Si tracto de fer un paral·lelisme, em sento com l’Europa, després de 14 setmanes sense perdre (i amb 10 victòries, que no són poques), però encara amb l’objectiu una passa per davant. En qualsevol cas, segur que l’equip no s’oblida de jugar com ho ha fet fins ara i torna a deixar-se l’ànima al camp. I aquest diumenge, amb més motiu que mai, perquè el Vilafranca és un dels ossos més durs del campionat. A l’estiu, mentre uns imitaven orques a la piscina i d’altres escalaven pujades en bicicleta o es banyaven a les platges de Menorca, ja parlàvem dels penedesencs amb la boca petita.

Al Penedès preferien defugir d’aquesta etiqueta que els tractava com un dels favorits a fer promoció, però els resultats ens han donat la raó (i segurament a ells també, encara que no volguessin parlar-ne, perquè el seu projecte és clarament guanyador) Ara, el Vilafranca és quatre punts per sobre nostre, amb un partit més, i només depèn de l’Europa ser al davant un cop arribi la setmana d’aturada. Això no treu que la dificultat de la gesta sigui extrema, però també ho era remuntar a Granollers, aguantar el tipus amb el Prat i passar del dissetè al cinquè lloc. Diumenge acompanyem l’equip a Vilafranca i rescatem tots els càntics que puguem recordar per, almenys, fer “soroll”. La resta, vindrà sola.