L’article en què, més o menys, parlo del proper rival de l’Europa el solc escriure sempre el dijous abans que sigui publicat, per allò de veure què ha anat passant durant la setmana i així us puc explicar.

Sovint, les converses banals, en grup, acaben derivant en reflexions interessants que no t’esperes que puguin caure en un entorn relaxat. Potser va ser culpa de la cervesa, però fa uns dies em vaig veure envoltat en una que em va fer pensar en l’Europa.

Hi ha sons (o sorolls) que són música celestial per a l’oïda algunes persones. La cafetera italiana, el vent enmig del bosc, les agulles d’un rellotge, una gralla anunciant l’apocalipsi o el frec de l’embolcall d’un caramel mentre es desembolica.

Fa ben bé tres dies que intento començar a escriure aquest article i no me’n surto. He fet vuitanta-cinc versions i les he estripat totes. Com comences a parlar d'un duel tan important i un derbi tan apassionant?.

Aquesta setmana ha aparegut un videojoc web que és tan 'cutre' i 'retro' que es fa addictiu. Consisteix en fer córrer un ninotet d’en Leonardo Di Caprio per atrapar una estatueta d’Òscar, que es veu que al pobre no li han donat mai.

Aquesta setmana s’han complert 87 anys de la primera jornada de la història de la Lliga de Primera Divisió. No us enganyo si us dic que, almenys, cinc persones m’han fet arribar una captura de pantalla amb els resultats d’aquell dia.

Fa dues nits que tinc malsons. No acabo d’entendre per què, però els tinc. No sé si us ha passat mai que un somni se us repeteix. A mi sí, i és horrible. Tens la sensació constant que ets una espècie de 'déjà vu' infinit.

Segurament hi hagi poques coses pitjors (en qüestions rutinaries) que estar assegut en una sala d'espera durant llarga estona. Com que en aquests casos és imprescindible matar el temps, he decidit escriure aquest article en una d'aquestes saletes.

Volia començar aquest article preguntant-vos l’edat, però segur que en alguna base de dades d’aquestes d’internet que mesuren la informació dels usuaris (?) hi deuen explicar la mitjana d’edat dels lectors de ceeuropa.cat.

Què són 14 punts? Si pensem en la sutura d'una ferida, una barbaritat. En canvi, si ho valorem com si fos un examen de l'Escola Oficial d'Idiomes, un autèntic drama. A la selectivitat, però, seria la millor nota a la qual es pot optar.